Exposició de pintura -Cicatrius- de Rafa Santacreu
Cicatrius és el fruit d’una feina duta a terme per Rafa Santacreu des del 2016 fins a l’actualitat, i és encara una etapa non finita. Segons l’artista, aquesta sèrie pretén redescobrir la memòria pròpia de les “persones que m’han deixat empremta […] que m’emocionaren en cap imprecís moment, però que perduren al meu interior”. Per a aquesta exposició presenta personalitats que l’han marcat dins del col·lectiu LGTBIQ+ aconseguint desvetlar algunes facetes de les seues vides que són menys conegudes per al gran públic.
Així doncs, la motivació, l’empenta de Cicatrius, sorgeix dels propis personatges o protagonistes de la història que, d’alguna manera, havien assolit captar l’interés de Rafa Santacreu, marcant-lo a l’interior del seu ésser. Aquestes marques provenen, no només per la fama dels personatges que ve donada per uns determinats talents artístics; si més no perquè per a moltes persones l’empremta en major mesura es produeix per la seua condició de referent més enllà del seu activisme actiu o no al si del col·lectiu. “Tots aquests personatges”, diu l’artista “han deixat la seua empremta a dins meu, unes cicatrius que han definit el meu art des del mateix moment en què vaig descobrir qui eren en realitat”.
En Cicatrius també són evidents els ressons del passat de l’artista, qui sempre ha sigut un estudiós dels objectes que li han envoltat. Tant és així que el germen de la present sèrie es pot veure en l’exposició “Qué cosas tienes Santacreu” que va realitzar a la Casa de Cultura de Burjassot l’any 2000, en “Santacreu Paisaje Cotidiano” presentada en la Fundació Bancaixa de Sagunt en el 2002 i en les col·lectives “Arte Nuevo para un Mundo Nuevo” en el Parlament Europeu 2003 o “Miradas Emergentes” en el Centre cultural “Miradas Emergentes” en el Centro cultural “Quinta Fuente del Berro” Madrid 2003.
Amb el que respecta a la iconografia de la sèrie, Santacreu diu que “a poc a poc, entre els objectes quotidians, d’una manera natural, he anat repetint aquells que despertaven més interés per representar millor el que volia comptar, per ajustar-se més al meu discurs”. Els objectes que més destaca en Cicatrius són les botelles de plàstic arrugades i les sabatilles desgastades. Entre totes dues iconografies es pot traçar una certa línia mestra que ajuda a conéixer millor les reflexions de l’artista.
Quan representa les seues primeres botelles arrugades, les titula Autobiografia, i quan comença a pintar sabatilles usades no dubte a nomenar-les com a Descalzo. En el món de l’art, res és fútil. Santacreu, amb els seus títols, dona pistes que el rellevant de les obres no són els objectes, si no el que aquests deixen. En la seua obra, pes tant el que està com el que no és present. Descalzo és com queda la persona en llevar-se les sabatilles, no l’element en si. El mateix ocorre amb les botelles, que en estar buides i arrugades fan replantejar-se a l’artista que el que li ha succeït a l’objecte és el mateix que la vida ha fet amb ell, i que fa amb tots. Santacreu, en aquesta sèrie, reflexiona sobre com la societat actual, excessivament materialista, únicament vol estètica al mateix temps que absorbeix i oblida l’essència, al mateix temps sense deixar de costat qüestiones de tal calibre i actualitat com el Canvi Climàtic o l’altra Història de l’Art.
Al costat de la iconografia d’objectes comuns, en Cicatrius destaquen en gran manera la representació d’icònics personatges del món de l’art, que només són recordats per la seua forma i no pel seu fons o, com diria Santacreu, “pel seu continent i no pel seu contingut”. L’artista també aconsegueix traslladar la seua reflexió entorn d’allò que li dona sentit a l’ésser mitjançant una cosa tan complexa com el coneixement de la persona. Per a això li va ser necessari un profund estudi sobre cadascun dels personatges representats amb la finalitat de conéixer què hi ha dins dels envasos que són les seues figures presents en l’inconscient col·lectiu.
Per a concloure, remarcar que la intenció en tot moment ha sigut “donar-li més importància en cada peça al que no es veu, mostrar el que hi ha més enllà dels marges del bastidor, amb la condició que cadascuna transmeta millor el missatge que busque”.
Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 14h i de 17 a 21h
Del 16 de juny al 15 de juliol de 2023
Lloc: Sala dels Vilaragut del Castell d’Alaquàs
