Exposició itinerant «Maria Beneyto: Vida ferida de lletra» de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Del 2 al 7 d’octubre de 2025 a la Sala Cremona del Castell d’Alaquàs.
La mostra, organitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i amb textos del professor Josep Ballester, està formada per una dotzena de panells que radiografien la vida i l’obra de l’escriptora nascuda a València l’any 1920.
Els dotze plafons expositius han sigut dissenyats per GimenoGràfic i mostren al públic una obra que va ser escrita en un temps difícil. «Maria Beneyto és una de les escriptores més importants de les lletres valencianes contemporànies. En un context de fèrria censura i repressió persistent, Beneyto trenca els models conservadors assignats de forma tradicional a la identitat femenina i duplica de manera extraordinària la seua veu poètica i narrativa», expressa Carme Manuel, presidenta de la Comissió de l’Escriptora de l’Any 2025, Maria Beneyto.
La mostra que té previst recórrer, fins al 31 d’octubre, un centenar de poblacions valencianes, fa un recorregut biogràfic i literari al voltant de l’escriptora, a través del qual l’espectador coneixerà una de les decisions més transcendentals de la seua vida: dedicar-se plenament a l’escriptura. En esta etapa escriu el seu primer poemari: Canción olvidada (1947). Cap als anys cinquanta, l’escriptora comença a traçar coneixences i relacions literàries que l’animen a seguir amb la seua producció poètica. A partir de la publicació de les seues obres, i gràcies també als guardons que va rebre, Maria Beneyto va construir una xarxa d’amistats amb autors tant en valencià com en castellà, com es mostra en els primers panells de l’exposició.
La dècada dels anys cinquanta és clau en l’obra de l’autora, ja que pren una decisió fonamental: escriure en valencià. Maria Beneyto opta per duplicar la seua veu creativa i, en plena foscor de la dictadura franquista, aprén valencià, sense renunciar a continuar escrivint en castellà. Després de conéixer els germans Vicent i Xavier Casp en un acte de Lo Rat Penat, Xavier va animar Beneyto a escriure el seu primer llibre en valencià, Altra veu (1952).
En estos anys coneix Manuel Sanchis Guarner, una amistat clau, i dos companys de generació que van tindre un pes específic en la seua trajectòria literària: Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. El 1956, va publicar Ratlles a l’aire, que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona, i el 1976 va guanyar el Premi Ausiàs March de l’Ajuntament de Gandia amb Vidre ferit de sang (1977).
El seu primer text narratiu en valencià.
En la dècada dels seixanta, Maria Beneyto irromp amb força en la narrativa, tot i que el seu primer text narratiu en valencià, La intenció, publicat dins del Recull de contes valencians preparat per Joan Fuster, és de 1958. A més, l’any següent va guanyar el Premi València de novel·la amb El río viene crecido, una obra de gran força narrativa sobre les riuades de 1949 i 1957. El 1967 es publica La dona forta, la primera de les seues novel·les en valencià. És la seua obra narrativa més emblemàtica i una de les més interessants dels anys seixanta dins de la nostra literatura. Va ser guardonada amb el Premi Joan Senent l’any 1965.
L’exposició també recorda, a través del plafó «De l’exili interior (1977-1990)», l’etapa més desconeguda de l’escriptora. El poc ressò públic i de crítica que va meréixer Vidre ferit de sang va fer que Beneyto entrara en una espècie d’exili interior i no publicara cap llibre en tretze anys. Això sí, no va deixar d’escriure mai.
Ara bé, a partir de la reedició de la novel·la La dona forta de 1990 i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de 1992, Maria Beneyto va sorgir del seu llarg silenci amb el poemari Després de soterrada la tendresa (1993). Més tard va escriure Elegies de pedra trencadissa (1997) i Bressoleig a l’insomni de la ira (2003), la seua darrera obra poètica publicada en valencià.
Descarrega ací el díptic informatiu.
Horari de visites: de dilluns a dissabte de 10 a 14 h i de 17 a 21 h
Data: 2 al 7 d’octubre de 2025
Lloc: Sala Cremona del Castell d’Alaquàs
