Castell d'Alaquàs constitueix una de les més destacables mostres de palau senyorial del territori valencià. Amb abundància d'elements propis del llenguatge arquitectònic del gòtic, la seua tipologia correspon ja a la dels palaus aïllats renaixentistes. És la planta quadrada, amb pati central i quatre torres en les cantonades dotades de merlets. El pati compta amb un claustre en planta baixa, format per tres arcs carpanell sobre pilastres en cadascun de les seues quatre costats i una galeria superior perimetral formada per arcs apuntats de pedra (tres o quatre, segons els costats) oberts en un mur de maçoneria. Les crugies exteriors tenen, en alguna de les seues ales, fins a quatre plantes, amb semisotan, entresòl, pis principal i andana. En les ales Aquest i Nord, en l'entresòl i especialment en el pis principal, alberga grans salons amb importants enteixinats i singulars paviments de ceràmica. Ocupa aproximadament 1.500 m² en planta (38,98 m x 38,93 m) i els seus merlets aconsegueix una altura de 24 m.
El Castell d'Alaquàs ha estat sempre vinculat a la seua població formant part de les seues arrels. En els últims anys aquest edifici s'ha convertit en el centre neuràlgic de l'activitat sociocultural del municipi. A més ha format i continua sent part de l'escut d'aquesta localitat.
Des de 2003 l'Ajuntament d'Alaquàs ha volgut fer del Castell un espai d'ús cultural i formatiu. D'aquesta manera, en les diferents sales que ho formen una varietat d'activitats (exposicions, conferències, etc). En aquest mateix complex també es troba instal·lat el Centre de Formació de Persones Adultes Enric Valor.
Aquest emblemàtic edifici està en el Carrer Pare Guillem nº2 d'Alaquàs.
Peça de algepseria en relleu de major singularitat patrimonial en la qual es representa una espècie de màscara frontal d'un ser barbado. Aquesta va ser trobada juntament amb la resta de composició durant les labors d'estudi arqueològic i rehabilitació del Castell. Són 155 fragments decorats del mateix material que es van recuperar formant part del tapiat del segle XVII d'una antiga porta de pas entre la torre sud-est i l'entresòl del cos de la façana principal. Aquestes peces provenen del desmuntatge dels muntatges de la gran porta renaixentista que des del pati donava pas a la part sud i des d'allí a l'escala principal.
Aquest conjunt segueixen el programa estilístic dels grotescs, amb una disposició dels motius "a candelieri" o encadenats entre si, que a València comença a difondre a partir de 1506 amb l'obra d'Hernando Yáñez de la Almedina a la Catedral.
Peça de algepseria en relleu en la qual es representa de perfil una espècie d'harpia alada amb una cua enroscada i una roseta en el casetó. Aquesta va ser trobada juntament amb la resta de composició durant les labors d'estudi arqueològic i rehabilitació del Castell. Són 155 fragments decorats del mateix material que es van recuperar formant part del tapiat del segle XVII d'una antiga porta de pas entre la torre sud-est i l'entresòl del cos de la façana principal. Aquestes peces provenen del desmuntatge dels muntatges de la gran porta renaixentista que des del pati donava pas a la part sud i des d'allí a l'escala principal.
Aquest conjunt segueixen el programa estilístic dels grotescs, amb una disposició dels motius "a candelieri" o encadenats entre si, que a València comença a difondre a partir de 1506 amb l'obra d'Hernando Yáñez de la Almedina a la Catedral.
Taulell de temàtica zoomorfa de principis del segle XVI oposat en l'excavació realitzada as Castell d'Alaquàs durant el projecte de rehabilitació de l'edifici, des de 2005 al 2007.
Representació de diferents animals, com el gos i sobre ell, un au. Tota aquesta composició esmaltada amb tonalitats de verds i la figura central en color blau fosc, sobre un fons blanc.
El taulell de l'àguila pertany al paviment de la sala La Torre, està compost per lloses rectangulars de fang agrupades en dos i embolicant cadascun dels taulells heràldics del segle XVI amb els emblemes de la família Torres d'Aguilar: la torre i l'àguila. En aquest cas observem un àguila amb ales desplegades de color blau sobre un fons blanc, bicromia de tradició valenciana en aquest tipus de taulells.
Taulell d'aresta policromada amb motius geomètrics de principi del segle XVI. En aquesta peça apareix representat unes fletxes, en les quals dues indiquen feia els costats i les altres dues al centre, però totes parteixen i es troben en el punt central de la composició. Destaca les tonalitats verdes i subtilment en els extrems el color blau fosc, sobre un fons blanc.
Peça de ceràmica del segle XIV que es va recuperar en el farciment d'anivellació col·locat en la construcció de l'edifici de la baixa edat mitjana anterior a l'actual Castell.
És una escudella de ceràmica amb elements decoratius: una palmeta central i atauriques. Destaca el color verd-manganés a l'estil de Paterna.
Peça de ceràmica de la segona meitat del segle XIV. És una servidora de pisa monocroma blava sense cap decoració. Constitueix un conjunt singular per acollir la total representació del repertori formal (escudelles, plats, cresols, candelers, pitxers, tapadores) i decoratiu del moment de major esplendor de les ceràmiques valencianes de pisa blava i blava i daurada amb decoració.
Peça de ceràmica de mitjan la segona meitat del segle XVII. És una un plat de pisa daurada amb una flor central i múltiples arcs. També està decorada però més subtil en el seu exterior.
Forma part de la resta de les ceràmiques recuperades en les excavacions que corresponen a peces i fragments de ceràmiques comunes i de cuina medievals, modernes i contemporànies, així com pises del segle XVII i XVIII
Peça de ceràmica vidriada de la segona meitat del segle XIV. És una escudella de pisa blava i daurada amb una senzilla decoració circular.
Constitueix un conjunt singular per acollir la total representació del repertori formal (escudelles, plats, cresols, candelers, guerres i pitxers, i tapadores) i decoratiu del moment de major esplendor de les ceràmiques valencianes de pisa blava i blava i daurada amb decoració.
Peça de ceràmica del segle XIV en forma de pitxer amb decoració daurada en una espècie de quadrícula i un toc de color blau. Aquesta pisa al costat d'altres ceràmiques es van recuperar en l'emplenat d'anivellació col·locat per a la construcció de l'edifici de la baixa edat mitjana anterior a l'actual Castell. Dins d'aquest conjunt de peces destaquen els plats, escudelles i pitxers en verd-manganés a l'estil de Paterna i les blaves i daurades d'estil conegut com a "malagueny primitiu" procedents de Manises.