Menu
MONUMENT
Rehabilitació
El Castell d’Alaquàs, principal reflex dels últims cinc cents anys de la nostra història, és considerat com un dels principals edificis renaixentistes d’arquitectura civil, d’aquells que encara es conserven a la nostra Comunitat. Especialment valorat per la qualitat dels enteixinats i la seua pavimentació ceràmica, la més antiga que es conserva “in situ” en tot l’Estat espanyol.
El castell palau està situat sobre un solar quadrat de 40 metres i amb una superfície aproximada de 1.500 m2. Presenta el típic aspecte de mansió nobiliària dels segles XV i XVI, i és un clar exemple de l’arquitectura domèstica senyorial que es donava en aquell moment. Disposa d’una façana monumental, amb torres en els extrems i un ampli vestíbul amb un gran pati porticat en l’interior.
Per a la construcció del castell palau es va utilitzar bàsicament la rajola, així com carreus per a reforçar les quatre torres en els seus cantons.
El monument consta de quatre plantes: planta baixa, entresòl, planta principal, en la qual cal destacar els seus enteixinats i pavimentació ceràmica i finalment les andanes. Coronen el castell quatre torres.
El referent gòtic del seu estil inicial prompte es va veure matisat per nombroses intervencions que seguien la moda renaixentista que, justament, va començar a assentar-se en la València de transició entre els segles XV i XVI.
Projecte de Rehabilitació Integral (2005-2007)
El principal objectiu del projecte de rehabilitació començat el 2005, ha estat la consolidació de les estructures del monument.
Els enteixinats han recuperat el seu aspecte original perquè s’han eliminant totes les capes de pintura plàstica afegides al llarg dels temps i per a reforçar-los, s’han col•locat unes bigues de ferro de reforç.
Perquè tots el ciutadans i ciutadanes puguen gaudir dels enteixinats, com serien al segle XVI, les zones més deteriorades s’han restituït i s’han aplicat tota una sèrie de tractaments específics per a la restauració i protecció.
A més, han vist la llum els grafitis dels segles XVII i XVIII catalogats detalladament amb reproduccions de vaixells fets, entre d’altres, possiblement, per pintors que haurien format part de les tripulacions del vaixells.
El pati, com a veritable pulmó de l’edifici, ha vist restablerts tots el vans que tenien a la configuració original, eliminant del conjunt els emmarcaments neogòtics afegits a les finestres del pati pels anteriors propietaris per tal de no generar un fals històric que no tenien cap valor artístic.
La gran quantitat de paviment ceràmic encara conservat s’ha restaurat i consolidat per a garantir-ne la conservació.
El Director del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, Jaume Coll, ha catalogat un total de 275 tipologies; les més importants les trobem “in situ” en les diferents sales, mentre els pocs exemples conservats de la galeria del pati s’exposaran a les torres.
La major part del paviment que es trobava en la galeria, que va desaparèixer malauradament durant els anys previs a prendre l’Ajuntament la propietat de l’edifici ha sigut reemplaçat per un nou paviment que respecta els colors dels taulells del castell del segle XVI, típicament renaixentistes, de les diferents sales de la planta noble.
La recuperació de la terrassa superior ha propiciat un nou espai que amb les quatre sales formen el conjunt que serà destinat a les noves instal·lacions de l’EPA, Centre de Persones Adultes Enric Valor d’Alaquàs, on podran gaudir tots el seus alumnes, d’un espai privilegiat i independent per a la docència i amb els últims mitjans tecnològics.
Una recuperació de gran importància és la de l’escala principal al seu lloc primitiu, adossada al pati, com marquen els cànons renaixentistes, eliminant l’escala impròpia que a mitjans del segle passat s’havia construït a l’entrada principal de l’edifici i que restava funcionalitat a les dependències adjacents, trencat el pas directe des del pati.
Per a la il·luminació del Castell, s’ha contat amb la presència d’un dels més importants experts d’àmbit internacional que ha creat específicament l’ambient adequat per al Castell.
L’Ajuntament d’Alaquàs ha volgut fer del Castell un espai d’ús cultural i formatiu obrint totes aquelles zones que no estaven en bon estat per tal de fer de l’edifici un espai per a la ciutadania.
Es recuperen nous espais que serviran com a sales d’exposicions.
La planta noble, ara Sala La Nova, és la més important de totes les sales expositives perquè albergarà les col•leccions d’art més destacades que arriben al nostre Castell.
La Sala La Torre, ubicada a l’entresòl, està equipada per acollir exposicions de diferents continguts.
La sala del semisoterrani, és a dir, la Sala Vilaragut, està equipada i destinada per a exposicions, quedant configurada en tres nivells, l’últim d’ells és l’aljub, nou espai visitable que servia antigament com a dipòsit d’aigua.
La coneguda Sala de la Xemeneia és una amplia sala convertida en un espai polivalent, preparada per a acollir conferències, projeccions audiovisuals i actes públics, dotada també de les últimes tecnologies.
La Sala 28 de Febrer, que commemora el dia en que es va obrir al públic el Castell, es ara un nou espai per a exposicions i actes culturals diversos.
La Sala Cremona, denominada així amb motiu de l’agermanament entre Alaquàs i Cremona es converteix en una sala privilegiada per a la celebració de qualsevol tipus d’actes per l’estructura diàfana que té
Noves funcions
Molts espais han vist modificades les primitives i desactualitzades funcions, com ara la biblioteca, on estaven les antigues cavallerisses, dotada amb tot un conjunt de fonts bibliogràfiques de la nostra Història Local, del Renaixement valencià i del Castell d’Alaquàs i, a més, dels diferents estudis del Pla Director, portat a terme abans de la restauració.
Està orientada sobretot a la investigació, però també a la difusió del patrimoni bibliogràfic i artístic com a centre dinamitzador del fons local amb una tasca clarament didàctica, per als centres educatius, col·lectius i associacions culturals locals. En ella s’oferiran diversos serveis: consulta, préstec i obtenció de documents i serveis en línia digital.
A l’entresòl, la denominada Sala La Torre, s’ha habilitat per a un espai d’exposicions i ha permès també la creació d’un espai per ubicar la seu valenciana de la Fundació Ernest Lluch i les activitats més importants.
