Exposició -#alaquàsenpandèmia-
Del 27 d’agost al 6 de novembre de 2021. Sala La Nova del Castell d’Alaquàs. Inauguració: 27 d’agost a les 19:30 h.
catorze de març de l’any dos mil vint
alarma!
(no és un so) és una manera d’estar, d’existir i transcórrer en el temps
una primavera amb un protagonisme que no estava contemplat. allí fora, la naturalesa seguia el seu curs, més tranquil·la; sola. perquè la humanitat, anava tancant-se a les seues cases. el món vital es va reduir a les parets de les llars. ens tanquem per a salvar la vida. quina paradoxa
el temps, el nostre temps, es va detindre: no es recuperarà mai. per primera vegada sentíem de manera conscient que se’ns escapa entre les mans com l’aigua i ho substituïm per una rutina que es multiplicava per dies, per mesos. la rutina d’apuntar-nos a la finestra, la rutina de l’aplaudiment dedicat, la rutina d’omplir aqueixos buits de silenci que es feien eterns… mentre fora es lliurava una guerra silenciosa, encara, inacabada
també vam voler detindre aqueixa rutina. la fotografia serveix per a això mateix; per a eternitzar instants. unes vegades utilitzada de manera festiva, documental, viatgera, o fins i tot sense transcendència, aparentment. la fotografia com a document expressiu com a crit de desesperació per a mostrar i recollir el “intranscendent” que es va convertir en imprescindible. qualsevol instant era digne de fotografiar perquè el context era extraordinari. tots els moments que passem tancats eren fotografiables perquè aqueixes accions aparentment de poc interés, es convertien en universals. ens veiem reconeguts en aqueixos instants recollits
“L’exposició que proposa l’Associació Fotogràfica d’Alaquàs de les fotografies que les veïnes i veïns del municipi van fer arribar a l’Ajuntament en aqueixos moments tan durs de tancament és, en primer lloc, homenatjar-nos com a poble, de donar-nos ànim, de ser conscients d’haver superat com a col·lectiu aqueixa etapa de la pandèmia, una situació mai viscuda.
Trobarem: La immediatesa del digital en el seu format. El so del pas de les diferents imatges com a cadència temporal, com a rellotge que simbolitza el pas del temps. Les diferents perspectives de visualització perquè cada persona va viure de manera diferent, però semblants, els moments viscuts. La reducció de la mobilitat: Caminem per una senda definida de la qual no podem eixir. No podem acostar-nos a la imatge i aquesta va desapareixent perquè el temps se’ns va anar.
Finalment: El Mural, símbol del poble. Un bloc sòlid, perdurable en el temps, perquè tots els instants van ser viscuts i els projectem a les generacions futures.
En record a totes les persones que ens han deixat.”
Jaime Marqués
A.F.A.
Horari: Dilluns a dissabte de 11 a 14 h i de 17 a 21 h.
Del 27 d’agost al 6 de novembre de 2021.
