Exposició -La Germania: un conflicte a la València del Renaixement- de la Universitat de València
Presentació general
En 2019 es compleixen els 500 anys del principi de les Germanies de València, que, iniciades en aquell estiu a la ciutat de València, es van estendre com la pólvora entre les principals viles del regne i van afectar bona part dels dominis senyorials. Com a moviment social va aconseguir unes proporcions inusitades. Això explica bé la seva caracterització com una de les grans fites de la història valenciana.
A la cruïlla de circumstàncies sens dubte excepcionals –contagi pestífer, temor a una ofensiva barbaresca per mar, buit de poder, ansietats apocalíptiques, etc.– la Germania va sorgir com una legítima reivindicació popular de justícia en favor dels grups més desfavorits. Els artesans acusaven l’impacte de la larvada crisi de les manufactures. Els cops de dalt a i baix del comerç mediterrani afectaven els mercaders, als professionals i, en general, a aquells grups que solem qualificar com burgesia.
Inicialment pacífic i, fins i tot, ben vist per la Cort, el moviment va acabar adquirint un caràcter violent i revolucionari en obert xoc d’interessos amb els tradicionals grups dirigents de la societat. La nova monarquia de Carles I, nét i hereu dels Reis Catòlics des de 1516, va trobar en l’actitud obstruccionista dels estaments valencians el primer obstacle per als seus designis polítics. D’aquí el seu suport inicial als agermanats. El conflicte entre aquests i aquells –i, finalment, entre la corona i el poble– va precedir a l’alçament de la Comunitat a Castella (1520-1522), a la Germania mallorquina (1521-1523), i també es va anticipar a la guerra dels camperols alemanys (1524-1525), com a part d’un extens cicle de conflictivitat que, dins de l’imperi de Carles d’Habsburg, va barrejar la insurgència política, la reivindicació socioeconòmica i el Mil·lenni.
La singularitat de les Germanies valencianes rau en el seu caràcter pioner i en l’organització d’un moviment social gestat des de baix, que preconitzava l’assumpció plena dels drets contemplats en els furs i privilegis de València mitjançant la unió i l’agermanament del poble. Els seus líders més carismàtics –Joan Llorens o Guillem Sorolla– van sorgir del món laboral tèxtil. El seu programa contemplava la reforma de la pràctica de govern i de les institucions locals. Però la Germania va tenir també una vessant i una fase radical o revolucionària protagonitzada per menestrals com Esteve Urgellés, Miquel Estellés o Vicent Peris.
Horari: Dilluns a dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 21 h.
Del 9 de juny al 3 de juliol de 2021.
