Exposició de pintura HARMONIA (pintura de paisatge) d’Amparo Santamarina
La constitució del paisatge natural en objecte artístic és obra del ésser humà i de la seua història, és obra de la raó. La pintura de paisatge du a terme una descripció de la mirada, i el paisatge com a entitat autònoma, és una construcció cultural i ideològica. El fet d’interrogar-nos sobre el paisatge pressuposa la necessitat de generar respostes sobre el significat del món, voler esbrinar d’on parteixen els conceptes d’orde i harmonia, o la relació existent entre estètica i ciència.
La pintura de paisatge, encara que plantejada des de temps remots, va adquirir autonomia iconogràfica en el segle XVI, i va tindre una atenció especial durant el romanticisme, en el qual, la poètica d’allò sublim s’uneix al poder superior de la natura sobre l’ésser humà, tot fent d’aquesta, mitjançant el paisatge, un dels seus temes predilectes.
La pintura de paisatge suposa una sofisticació cultural, i en aquesta ocasió, el grau de síntesi deixa fora de la composició qualsevol element que puga distraure’ns d’un objectiu conscient. A més, la supedita a l’horitzontal (l’horitzó) com una direcció compositiva constructora d’un espai organitzat però no exempt de sentiments. I l’horitzó, com a traç definit en el pla, l’associem a qualsevol idea de suggestió de continuïtat, d’al·lusió a la calma; com referent femení, a la sostenibilitat del planeta o a la deessa terra. D’aquesta forma, l’horitzontal es converteix en la necessitat de racionalitzar l’espai, en l’orde i la fragmentació, per a crear un univers propi en les seues pròpies dimensions.
Podem ara posseir-ho i manejar-ho. Un espai expressiu convertit en una realitat tangible, en el qual cadascun construeix el seu propi registre territorial i simbòlic, tot construint un món de moments plàstics d’equilibri.
Espais de llibertat i respecte pel medi ambient, en el qual el fons és la figura i la figura el fons. Pintures que conjuguen sovint la bellesa apol·línia (l’orde) amb la rapidesa del traç, la textura i la lluminositat del color; composicions harmòniques de paisatges vius que més enllà del format, desitge que ens conviden a submergir-nos en el seu propi cosmos fins a fondre’ns amb aquests.
Amparo Santamarina
València, febrer 2019
Horari: Dilluns a dissabte de 11 a 14 h i de 17 a 21 h.
Del 29 de març al 27 d’abril de 2019.
