QR10 Sala La Torre

L’estança està ubicada en l’entresòl nord-est del castell. L’entrada s’emmarca amb un arc d’esveltes columnetes adossades i emmarcades per mitjà d’un arc en cortina de pedra de decoració zoomòrfica amb motius ornamentals medievals.

En el costat esquerre de la sala, incrustada a la paret, s’ha ubicat una xemeneia de pedra porosa. En la que s’ha gravat els escuts d’armes que corresponen a les famílies nobles que han format part del senyoriu d’Alaquàs. És un element no original.

El teginat que cobreix tots els espais de la sala de la Torre està format per cassetons de fusta de la mateixa factura que el del vestíbul.

El paviment està composat per lloses rectangulars de fang agrupades en dues i embolicant cada un dels taulellets heràldics del segle XVI amb els emblemes de la família Torres d’Aguilar. Per al dibuix s’ha utilitzat el color blau sobre un fons blanc.

Al voltant de tot aquest conjunt està reforçat amb un sòcol de lloses rectangulars de fang i, sobre aquestes, una composició de taulellets d’estil mudèjar del segle XV, emmarcats amb unes motlures de fusta. Els dibuixos que caracteritzen aquestes llosetes són les formes estrellades. Els colors que s’han utilitzat són dues tonalitats de verds i el marró sobre el blanc de fons, i com perfilador d’aquesta decoració geomètrica.

A més d’aquests elements decoratius, al costat dret i davant de l’entrada d’aquesta sala, s’han col·locat els festejadors. Són finestrals amb dos seients, un davant d’un altre.

Curiositat: Els festejadors estan destinats per a conversar amb una persona davant o fer tasca que necessitara la llum solar. El nom d’aquest element deriva de la paraula en valencià festejar que s’utilitza quan dues persones estan començant una relació de parella. Aquest espai no passa desapercebut per als visitants.

L’accés al segon espai d’aquesta sala és a través d’una porta de doble frontissa de fusta. L’estança compta amb dues finestres sota les quals hi ha un festejador doble què recau a la plaça i un senzill que dóna al claustre.

Per al seu paviment trobem ceràmica del segle XVIII, en la qual s’ha empleat la tècnica a mà alçada. Està composat per un acoblament de llosetes quadrades de terrissa en posició romboïdal i en el centre un taulellet amb decoració vegetal. aquesta composició ornamental està formada per dues tiges amb fulls entrecreuades en diagonal i d’on naixen dues mangranes. Per a aquesta ceràmica s’ha utilitzat de fons el blanc, i per al dibuix, perfilat amb manganés, varietat de tonalitats de verd, melat i negre moradenc. No és coetani a la construcció del monument.

El sostre d’aquesta habitació és igual que el primer que ens trobem de la sala principal La Torre, un teginat de fusta amb simples cassetons quadrats, tot i que menys treballat.

En aquest espai hi ha els mateixos elements que l’anterior, festejadors a cada costat disposats de la mateixa manera. La fusteria dels finestrals difereixen de les estances anteriors.

El teginat és el mateix que de les altres estances, cassetons més simples que els del vestíbul.

El paviment ha sigut renovat amb motiu dels treballs de rehabilitació integral del monument en 2007.

L’últim espai estava dividit en dos, la part més gran era l’estança i l’altra més estreta es va construir un corredor que comunicava a un altre espai. En aquest s’ha ubicat la seu de la Secció Valenciana de la Fundació Ernest Lluch, IDECO (Institut d’Estudis Comarcals) i Quaderns d’Investigació d’Alaquàs.