QR13 Planta Principal

Aquest nivell del castell té com a nom la planta noble i és una de les més importants per la riquesa dels seus teginats i paviments que es conserven in situ. En totes les estances aquest últim element es troba protegit per una doble làmina de plàstic transparent per a la seua conservació. En aquesta altura està la sala La Nova que transcorre per distintes estances de les pandes est i nord de l’edifici. S’hi troben a més la sala Ximeneia i l’accés a l’oratori.

Els teginats de les sales nobles han recuperat el seu aspecte original i per a reforçar-los s’ha instal·lat un forjat tècnic nou en la planta superior (Andanes) que realitza la funció de subjecció dels mateixos. Perquè totes les persones visitants puguen contemplar els teginats com serien en el segle XVI, les zones més deteriorades s’han restituït i s’han aplicat tota una sèrie de tractaments específics per a la restauració i protecció.

Segons els estudis realitzats en la intervenció del 2005 al 2007, es va poder comprovar que les composicions dels paviments de la planta noble del castell d’Alaquàs presenten la seua ubicació original, alterada puntualment per reposicions destinades a mantindre la integritat del paviment o del forjat. La presència de taulelleria d’aresta de tipus mudèjar i isabelina en aquest tercer nivell no posseeixen paral·lels coneguts fora d’Alaquàs entre els tallers tradicionals que treballen aquest tipus de lloses (Sevilla, Toledo, Aragó, etc), per la qual cosa creiem que no sols estan realitzats a Alaquàs, com a evidència la seua terminació amb cobertes llises monocromes sobre peces de relleu que denoten una certa reutilització de sèries, sinó que es tracta de dissenys locals originals. Aquest fet cal relacionar-lo amb les notícies de fabricació local de ceràmica, tant pisa ordinària com estannífera decorada, que ha sigut profusament documentada recentment pel professor Pedro López Elum. La utilització d’aquests elements al castell senyorial no deixa dubte sobre la relació de dependència de les terrisseries del senyor del lloc i de la seua propietat sobre terrisseries, forns, terres i altres drets.

L’interés dels taulellets en relació amb la pròpia història d’Alaquàs resideix en les evidències de la producció industrial ceràmica medieval de la població, de la qual es coneix la figura d’Ahmet Alami, Jucef Porrota, Pedro Gimeno, etc. La pròpia instal·lació artesanal dels alarifs moriscos, efectuada en composicions muntades peça a peça, ajustades expressament a les necessitats compositives, és una expressió pròpia del saber fer dels i les habitants de la població.

És important ressaltar aquest tipus de paviments que posseeix una singular rellevància tenint en compte que no es conserven en l’Estat espanyol altres conjunts amb la tècnica, extensió, tipologia, cronologia i excepcional estat de conservació.