QR14 Sala La Nova

La sala La Nova se situa en la planta principal, les pandes est i nord del castell. S’hi presenten dos elements artístics d’especial valor i que pertanyen a la decoració original, com són: els teginats i la pavimentació ceràmica.

En el segle XVI en aquesta sala es trobaven les habitacions privades de la família Pardo de la Casta i a més de dos grans salons que els utilitzaven com a menjadors. Hui en dia és l’estança més important de totes les sales expositives perquè s’hi han exposat les col·leccions d’art més destacades que han arribat al nostre castell.

En aquest nivell es troben els teginats més complexos del castell. Aquests elements decoratius destaquen per la qualitat de la seua execució creant un efecte de profunditat en els cassetons i en les diverses composicions geomètriques renaixentistes.

L’entrada a la sala La Nova està emmarcada amb un arc conopial de pedra, format per fines i estretes columnes llaurades. En el seu interior trobem un espai xicotet on estava la plata i la vaixella del senyoriu. A més, té grans finestrals amb portes de fusta en el costat dret i davant de l’accés. A l’esquerra hi ha una altra porta de fusta que connecta am el que era el gran saló.

En el paviment d’aquesta habitació s’utilitza la ceràmica del segle XVIII amb la tècnica de la mà alçada. La composició està formada per quatre llosetes quadrades de terrissa acoblades en forma romboïdal i en el centre un taulellet amb ornamentació vegetal. Es tracta d’una flor en groc, altres dos en forma de campanetes en blau amb tres tiges i es completa la representació amb flors i fulls xicotets. No és coetani a la construcció de l’edifici.

En aquest xicotet espai és l’únic que no s’ha utilitzat un teginat de fusta, té una coberta d’estuc blanc i en els costats, embolicant l’habitació, una motlura dentada sobre una sanefa amb motius decoratius. Està composada per una enredada parra, amb els seus típics fulls i el seu fruit, el raïm, junt amb una sèrie de querubins. Els dibuixos ressalten amb el seu color blanc sobre un fons gris.

Des de l’anterior espai accedim a la sala de majors dimensions d’aquest nivell, en la crugia que dóna a la façana.

Un element que pot passar desapercebut en aquesta gran estança i que s’ha conservat, en el costat dret, en la paret,  és un grafit d’un xicotet peix.

El principal i més important de tots els teginats presenta vint-i-set octògons, formant en els costats laterals rombes i al seu torn la unió de quatre triangles en relleu. Un teginat semblant és el que pertanguera al Palau de Mossen Sorell. Una part d’aquest element s’ha pogut recuperar i es troba en la Sala Goya del Museu de Sant Pius V, de València. L’acabat que presenta les motlures que el formen és molt acurat. És comparable a la qualitat dels teginats del vestíbul i sala contigua, summament cures.

Interior de la sala de Llegendes del Palau de Mossén Sorell de València. Quadro de V. Poleró

 

 

 

 

 

 

El paviment del gran segon espai de la sala La Nova té una varietat de taulellets que es troben protegits per una làmina de plàstic per a la seua conservació. Està composat per una estora correguda tancada per una sanefa composada formada per cinc files de taulellets. Les bandes externes estan composades per diverses tipologies de taulellets i emboliquen el motiu central format per un sol tipus d’element decoratiu en blau sobre blanc. El sòl és original encara que s’observen alguns pedaços amb taulellets de la mateixa època i del propi palau que recents troballes documentals els situen en el segle XVIII.

La següent sala d’aquest tram era el saló d’hivern per això l’existència d’una xemeneia, hui en dia es troba tapada amb un mur de pladur. En la part superior a aquest element hi ha un enorme mural amb la commemoració de Nuño Pardo de la Casta  que va estar en la batalla de Lleida entre Espanya, Catalunya i França, en la que va resultar greument ferit refugiant-se a València en aqueix moment. En aquest espai va voler fer constància d’aquest esdeveniment i de la seua visita al palau del seu difunt pare Luis, que en aquell moment pertanyia al seu germà Joan.

El paviment presenta tres bandes de sanefa diferents entre si, que tanquen un taulellet en blau i blanc amb motiu geomètric formant un gran tapís.

L’última sala d’aquest tram té com a pavimentació la mateixa composició i  taulellets que l’anterior espai.

Però el teginat ja no és el mateix, està format per hexàgons en una trama rectangular i en les seues interseccions quadrades amb triangles que completen aquests elements geomètrics. A més d’altres motius decoratius de denticulat, puntes de diamant i bordons.

La següent estança té un paviment que no presenta sanefes i el motiu es conforma basant-se en hexàgons formats per taulellets quadrats, retallats perquè ajusten, i combinats per mitjà de polígons estrellats o hexàgons formats per taulellets romboïdals de colors blanc, blau cobalt i verd. Doten d’un efecte òptic de volum, en alguns casos.

El teginat d’aquesta sala és de fusta, amb 54 cassetons quadrats. Embolicant tot aquest element amb una motlura dentada, i delimitant cada un d’ells, amb puntes de diamants.

El paviment està composat per dues sanefes que engloben un gran tapís central. La primera (de grans dimensions) està realitzada per la combinació de taulellets romboïdals formant un motiu trenat, que es trenca en els laterals sud i est. El trenat es forma per rombes de color blau cobalt i morat manganés. Pareix l’única sala que posseeix la sanefa de rombes completa, tal com va haver d’estar col·locada originàriament. En els espais interns i externs a aquest trenat la combinació dels taulellets romboïdals correspon a diferents models. Hi ha algunes reposicions que s’observa a simple vista que es corresponen al segle XX.

El teginat de fusta està composat 37 cassetons romboïdals i en l’interior d’aquesta manera i embolicant, una motlura dentada. Un altre tipus d’adorn són les puntes de diamants que delimiten i voregen els rombes, i al seu torn crea altres figures geomètriques com a triangles escalens formant novament nous rombes.

L’última sala  presenta un paviment amb una primera sanefa formada per dues línies de taulellets tipus partit o “mitadat”. En la unió de quatre d’ells es forma un rombe de color blau o verd, encara que en alguns es mesclen els colors, ja que la sanefa no és homogènia i tampoc segueixen un ordre. En els laterals nord i est de la sala, la sanefa està realitzada amb dues línies de taulellets quadrats monocroms en blau, blanc i altres en “mitadat” verd clar-verd fosc.

El teginat d’aquesta xicoteta habitació està composat per uns simples cassetons. Igual que els casos anteriors, s’empren com a elements d’ornamentació els denticulats i les puntes de diamants.

En aquesta última sala es troba una xicoteta capella coberta per una volta, en la qual s’ha utilitzat la tècnica de l’esgrafiat per a la decoració de roleus vegetals, diverses representacions d’aus i rostres de serafins. Els dibuixos són de color blanc sobre un fons rosat. La similitud amb els esgrafiats de l’església condueix que correspon a la mateixa època de finals del segle XVII.

Respecte al seu paviment està composat per una sèrie de taulellets amb diferents tipus de flors i plantes sobre un fons blanc. Embolicant tot el conjunt amb una sanefa amb dues grans flors dibuixades en lloses rectangulars. aquesta representació té com a fons el blanc on predominen els colors verds, blau i groc.