QR01 Presentació

El castell d’Alaquàs constitueix una de les més destacables mostres de palau senyorial del territori valencià. Amb abundància d’elements propis del llenguatge arquitectònic del gòtic, la seua tipologia edificatòria correspon ja a la dels palaus aïllats renaixentistes. És de planta quadrada, amb pati central i quatre torres en els cantons dotades de merlets. El pati compta amb un claustre en planta baixa, format per tres arcs carpanell sobre pilastres en cada un dels seus quatre costats i una galeria superior perimetral formada per arcs apuntats de pedra (tres o quatre, segons els costats) oberts en un mur de maçoneria. Les crugies exteriors tenen, en alguna de les seues ales, fins a quatre plantes, amb semisoterrani, entresòl, pis principal i andana. En les ales est i nord, en l’entresòl i especialment en el pis principal, alberga grans salons amb importants teginats i singulars paviments de ceràmica. Ocupa aproximadament 1.500 m² en planta (38,98 m x 38,93 m) i en els seus merlets aconsegueix una altura de 24 m. Cal destacar que aquestes mesures tenen la proporció àuria.

El castell d’Alaquàs ha estat sempre vinculat a la seua població formant part de les seues arrels. En els últims anys aquest edifici s’ha convertit en el centre neuràlgic de l’activitat sociocultural del municipi. A més ha format i continua sent part de l’escut d’aquesta localitat. Resultado de imagen de escudo de alaquas

Des de 2003 l’Ajuntament d’Alaquàs ha volgut fer del castell un espai d’ús cultural i formatiu. D’aquesta manera, en les diferents sales que el formen es realitzen varietat d’activitats (exposicions, conferències, etc). En aquest mateix complex també es troba instal·lat el Centre de Formació de Persones Adultes Enric Valor.

L’emblemàtic edifici està en al carrer Pare Guillem núm. 2 d’Alaquàs. Es construeix pegat al nucli urbà obrint el Carrer Major que en els seus orígens dividia a la població en dues meitats ocupades per la comunitat cristiana i musulmana.

L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció construïda en la mateixa època es va unir al palau per mitjà d’un arc que permet la connexió entre les dues places a finals del segle XVII quan es va realitzar la reforma barroca del temple. Claustro-Galeria Superior C.JPG

Per a edificar el castell es va utilitzar bàsicament la tàpia valenciana en els paraments exteriors i interiors. També es van emprar carreus de pedra calcària per a reforçar les quatre torres en els seus cantons.

El material que s’empra per als seus sostres és la fusta de pi roig, que cobra una gran importància, sobretot en els seus teginats tan laboriosos de la planta principal del monument. En altres zones s’alternen les bigues de fusta amb revoltons. També està present en les portes i en els finestrals. En l’exterior, en l’últim nivell, s’ha utilitzat com a coberta la teula.